En un dels posts del mes de juliol parlava de l'extraordinari “Octubre” de Miquel Pairolí. Desconec si l'escriptor de Quart tenia John Cheever entre les seves fonts d'inspiració, tant estilísiques com temàtiques, però els paral·lelismes entre “Octubre” i “The journals” són tan o més sorprenents que les que us vaig presentar en un altre post dedicat a Zipoli i Morricone.
Són aquelles coincidències que van més enllà de qualsevol lògica, com si es tractés del mateix autor però amb dues coordenades temporoespaials diferents i allunyades. La soledat, els jocs d'ombres i llums i la malenconia són presents de forma quasi bé obsessiva en ambdós autors. Una forma diferent d'observar la realitat més banal mitjançant una òptica cristallina i inquietant. Potser l'obra de l'autor nord-americà té un toc de sordidesa gens embafadora, elegant, que no trobem en Pairolí. En certa manera com una versió literària de les pintures d'un altre nord-americà, Edward Hopper.
I així, de Pairolí a Hopper, passant per Cheever, es tanca un altre cercle, un altre eco del temps.
