Durant els mesos que va durar l'elaboració del manuscrit de "L'eco del temps", alguns llibres van passar per les meves mans. En un d'ells, "El prisma i el pèndol" de Robert Crease, hi vaig llegir un paràgraf que reflectia a la perfecció la línia argumental de L'eco i les implicacions d'aquesta història. I com se sol fer en aquests casos, he inclòs aquestes nou línies a l'encapçalament del llibre.
“Ho vaig veure per primera vegada en un curs d’òptica a la Universitat d’Edimburg” va escriure una astrònoma en la seva contribució a la meva enquesta de Physics World, per a referir-se a l’experiment de les dues fenedures amb electrons. “El professor no ens va dir el que succeiria”, va continuar, “i l’impacte va ser brutal. Ja no recordo els detalls de l’experiment, però sí la distribució de punts que, de sobte, vaig veure que formaven un patró d’interferència. És fascinant de la mateixa manera que ho és una obra mestra d’art o una escultura. Veure l’experiment de la doble fenedura executat davant dels teus ulls és com veure un eclipsi de sol per primera vegada: un calfred primitiu et recorre tot el cos, sents com se’t posa la pell de gallina als braços, i penses, Déu meu! Aquesta història de l’ona-partícula és realment certa, i notes com les bases del teu coneixement trontollen"
