Un d’aquests fils conductors, la fascinació per allò desconegut, persisteix a “L’eco del temps”, història completament deslligada de les tres anteriors però que segueix endinsant-se en els territoris que s'intueixen més enllà de l'Univers conegut, aquells que Feynman va insinuar ja fa uns anys i als que tard o d'hora hi arribarem.
dilluns, 22 d’agost del 2011
Arvo Pärt
La música d’Arvo Pärt, la fascinació per allò desconegut i la guerra són tres dels fils conductors de la trilogia que tanca “L’atlant” i que en el vídeo d'aquest post algú ha combinat amb mestria. Són unes imatges de l'exèrcit nord-americà que van ser desclassificades ja fa anys i on es mostren els instants previs a una de les primeres explosions nuclears així com la mateixa detonació. Desenes, centenars de soldats davant d'un experiment que canviaria el curs de la Història i de la civilització. Desconeixedors del poder d'aquest nou tipus d'arma, molts d'ells amb el anys van desenvolupar càncer.
