divendres, 12 d’agost del 2011

Itàlia, Espanya, 2014 i LEAP2020

A l'anterior post hi era present una de les cares de la moneda italiana, la de Zipoli, Morricone o fins i tot Robert de Niro, que malgrat haver nascut a Nova York, és nét d'italians que van emigrar als Estats Units a començaments del segle XX.
Ja fa dies, però, que l'altra cara d'aquesta mateixa moneda està sent notícia. Itàlia, juntament amb Espanya, està en el punt de mira dels organismes que remenen l'economia mundial. Dos països que s'estan abocant a l'abisme després d'uns anys d'haver viscut molt per damunt de les seves possibilitats, amb un endeutament estratosfèric i uns nivells de corrupció insostenibles entre la classe política. Dos països que constitueixen el nucli central de "2014", la història que precedeix a "L'atlant" dins d'una trilogia inspirada en les "Cartes a Màrius Torres", de Joan Sales.
I fa ja vora un mes que comentàvem en un altre post que s'iniciava el semestre dels Bons del Tresor americans (els T-Bonds). Com era d'esperar (LEAP2020) doncs, recentment Standard & Poor ha rebaixat per primera vegada a la Història la qualificació del deute d'Estats Units. De AAA a AA+. De moment.