Malgrat els tres-cents anys que separen aquestes dues composicions, el concert per a oboè i violoncel de Domenico Zipoli i la banda sonora de la pel·licula "La Missió" d'Ennio Morricone, les semblances són extraordinàries. Desconec si aquest darrer es va inspirar en el primer o es tracta tan sols d'una coincidència. Sigui el que sigui, tenen un protagonisme concret a "L'eco del temps".
A més a més de tractar-se de dos compositors italians, les obres tenen molts punts en comú. Sense anar més lluny, el paral·lelisme entre la fantàstica biografia de Zipoli i els fets que es narren a la pel·licula. Costa destriar si són dues cares de la mateixa moneda, dos universos independents que de forma cíclica i tangencial coincideixen gràcies al Sr De Niro o simplement la segona és un eco en el temps de la primera
