"L'eco del temps", com tots el ecos, tard o d'hora sol tornar. I aixi ho fa avui en forma de post.
Un post quasi be anecdotic ja que algu m'ha comentat que fa dies va experimentar l'efecte Midlands.
Estavem parlant de neurotransmissors (suposo que ja us haureu adonat que el teclat que tinc aquesta setmana no te accents) amb un col.lega. A "L'eco", aquesta paraula tan estranya hi apareix forca vegades. Pels qui en desconeixeu el significat nomes aclarir-vos que els neurotransmissors son unes mol.lecules tan o mes complexes que la propia paraula i que tenen la funcio de transmetre els impulsos nerviosos d'una cel.lula (nerviosa i/o sensitiva) a una altra. La seva "efectivitat", per dir-ho d'alguna manera, es veu influida per factors com la temperatura, el pH, etc.
Doncs be, amb tots aquests conceptes neurofisiologics un ja esta en condicons d'entendre l'efecte Midlands i que no es res mes que la curiosa percepcio que es te del sabor d'un cafe despres d'haver pres un gelat, si pot ser, de maduixa natural. Proveu-ho.
El gelat de maduixa disminuiex la temperatura a nivell de les papil.les gustatives de la llengua i, en menor grau, l'acidesa de la maduixa ho fa amb el pH. El metabolisme ( i per tant, la precisio) dels neurotransmissors entre les cel.lules sensitives i les que condueixen l'estimul fins al cervell, tal i com hem dit abans, es veu alterat de forma temporal per aquests canvis. Doncs si proveu un cafe entre cinc i deu minuts despres del gelat, hi descobrireu un sabor completament diferent del que te habitualment aquesta beguda. Alguns hi perceben un gust de canyella, altres de regalesia. Vaja, de tot menys de cafe.
Insistir en el periode en que s'ha de fer l'experiment : entre cinc i deu-quinze minuts despres del gelat.
I que te a veure l'efecte Midlands amb "L'Eco"? : doncs la vulnerabilitat dels sentits a l'hora de percebre el temps, l'espai o la materia.
