De tots els pantocràtors romànics, el de Taüll és possiblement el més conegut.
N'hi ha, però, d'altres que per diferents motius no formen part de l'imaginari col·lectiu quan parlem d'aquest tipus d'expressió artística. A l'absis de l'església de Santa Maria de Mur, al Pallars Jussà, n'hi havia un que a començaments del segle XX va ser malvenut a un museu americà i per aquest motiu, entre d'altres, ha quedat relegat a un segon terme al nostre país. De tots els pantocràtors és potser el més enigmàtic. O almenys això és el que diuen els experts.
Fixeu-vos en la fotografia. Tots els personatges del fresc estan fets segons els cànons romànics: figures hieràtiques, desproporcionades i amb sensació de frontalitat, a més a més d'una bidimensionalitat i manca de perspectiva molt característiques, quasi bé angoixants. En canvi, a la finestra de l'esquerra hi trobem la representació d'un personatge que sosté una mena de ventall que representa la volta celeste, un atlant, que trenca tots aquests cànons. El veiem saltant o possiblement dansant. Perspectiva i tridimensionalitat claríssimes tant en el personatge com en l'estructura que suporta amb les mans. L'expressió, burleta, insinuant un somriure.
