De forma possiblement involuntària, aquest compositor barceloní de finals de segle XIX i començaments del XX, deixava una petjada que els anys anirien esborrant a base de pols i oblit però que vuit dècades més tard i per la mediació casual del seu germà Josep Maria, esculptor imatger del barri de Gràcia, acabaria veient la llum gràcies a la col.laboració de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de Lleida i del seu director, Helios Brel.
Un sepulcre semiabandonat en una capital de comarca és la porta d'entrada a l'extraordinària música de Joan Camps Arnau, en particular al Te Deum que es va estrenar al convent que els pares camils tenien al carrer de Sant Pere més Baix, a Barcelona, pocs mesos abans que el país es consumís enmig del caos i la barbàrie. Una breu notícia a LaVanguàrdia de l'1 de Febrer de l'any 1936 se'n feria ressò de l'acte.
I de forma també involuntària, aquella música iniciava una història que ara, amb L'atlant, arriba a la seva fi, al mateix punt de sortida. Però amb unes altres coordenades que el temps ha anat escolpint.
