Ja fa alguns anys vaig descobrir l’existència d’un epistolari de Joan Sales que amb el títol de Cartes a Màrius Torres, una editorial havia reeditat dins d’una col·lecció amb un nom, com a mínim, sorprenent: La cara fosca de les lletres. Molts lectors possiblement desconeixeran que aquelles cartes eren la llavor d’una de les millors novel·les de la literatura catalana, Incerta Glòria, escrita pel mateix autor i que durant dècades va sofrir nombrosos canvis per adaptar-se a les circumstàncies polítiques i socials del país.
Joan Sales, personatge polièdric, contradictori, va trobar en el poeta lleidatà l’encaix perfecte per a fer una anàlisi honesta i directa d’uns anys que acabarien marcant el país durant les darreres vuit dècades i que sense cap mena de dubte ho seguiran fent durant la present.
Després de capbussar-me en molts dels paisatges físics i humans d’aquell epistolari, van sorgir tres petites històries de les quals amb L'atlant us n’oferim la darrera. Com si es tractessin de tres recorreguts cíclics i paral·lels que coincideixen tangencialment, he intentat transmetre la màgia d’uns espais desconeguts pel gran públic. És així com en aquesta trilogia els veritables fils conductors son el Puig d’Olena, Estercuel i alguns racons de les terres de Lleida, des del Carrer Cavallers o les planes de l’Urgell fins a les remotes esglésies romàniques del Pallars.
 |
| Estercuel , Aragó |
 |
| Santa Maria de Mur. Pallars Jussà |
 |
| Carrer Escudellers. Vilafranca del Penedès |
 |
| Carrer Cavallers, Lleida |
 |
| Sanatori de Puig d'Olena, Vallès Oriental |
