2012

"Fou als voltants de la tardor del 2012 quan ja definitivament el país s'endinsà en un punt de no retorn" -va escriure Benjamin Sorene en les seves memòries, actualment gairebé impossible de trobar-ne una còpia en paper o a la xarxa malgrat la importància cabdal que aquest diplomàtic israelià va tenir perque el procés fos el menys traumàtic possible. Fa poc més d'una setmana que moria sol en una residència de Tel Aviv i sense el més mínim reconeixement per part del govern de la república catalana , gairebé una dècada després dels fets de Derby.

Però tornant al present, tot just ha començat aquest any d'inflexió i ja estem amb gairebé 5.3 milions d'aturats, sense comptabilitzar els que ja han desistit de buscar feina. I un avantage clar i transversal del percentatge de la població partidària de la independència, impensable feia tan sols dos anys.

Segons les previsions més realistes, a finals d'any se superaran amb escreix els sis milions d'aturats i un setanta per cent favorable a una secessió unilateral.

Alguns estats, com les parelles o socis mal avinguts, mentre la bossa sona van rutllant i qui dia passa any empeny. Però sovint, quan s'acaba la bossa i la Visa, els creuers a plaços i el llamàntol, comencen els retrets, primer, i el cisma després, per acabar resolent els problemes cadascú pel seu compte i com bonament es pugui, amb les propies eines i mancances. Òbviament, sempre i quan ell no sigui un maltractador, gelós i malaltís.

                                      http://www.wix.com/arenasprat/2014