Fa més de 800 anys que al monestir de Santa Maria de Vallbona i de forma ininterrompuda, cap al tard s'hi celebren les Vespres. A dos quarts de vuit, tot just quan s'apaga el darrer so de la campana del cimbori, les vuit germanes benedictines inicien un cant melangiós acompanyades pel so de l'òrgan que els Blancafort de Collbató han anat tenint cura durant generacions. El públic és escàs. Tres o quatre persones, la majoria passavolants o turistes que s'han deixat caure per la Vall del Corb o han tramuntat la Serra del Tallat. Aquesta celebració no sol figurar de forma destacada en cap guia turística, per la qual cosa el boca-orella sol ser l'única forma de descobrir-la , a part de la casualitat o tasques d'investigació en els arxius del monestir. És així, al menys a L'atlant, com el Mateu hi arriba, seguint el fil de la curiosa història del pantocràtor romànic de Santa Maria de Mur, al Pallars. I es que la que fou abadessa del convent durant bona part del primer quart del segle XX, Maria Teresa Ribera Sans, en sabia alguna cosa. Filla de Tivissa, era germana del professor Josep Ribera Sans, catedràtic de Cirurgia a la Facultat de Medicina de Madrid i de Mossèn Ribera, capellà de la petita parròquia de Mur.
