L'atlant tanca una història que es va iniciar amb Tedèum. Des d'aleshores moltes coses han anat canviant en aquestes gairebé set-centes pàgines. Bona part de Tedèum transcorria al nucli antic de Lleida, des del Carrer Cavallers a l'Auditori Enric Granados. La música que hi sonava era la d'Arvo Pärt i l'atmosfera que s'hi respirava era la d'un altre músic, Ramon Prat. Fa temps algú em va comentar si Arvo Pärt era un mig anagrama de Ramon Prat. No me n'havia adonat, però és curiosa la coincidència. Al final tot encaixa i un dels punts d'inflexió de la història és la vella botiga de música del Carrer Cavallers. Casa Prat era el lloc de reunió dels membres de l'Orquestrina Prat, com el senyor Briansó, el senyor Sopeña, el Carabruta, el Pintoret, el Serrano o el Josepet. La mateixa orquestra que durant dècades va tocar a moltes festes majors de les comarques de Lleida, inclosa la de Guàrdia de Mur, al Pallars, al costat mateix d'on va ser expoliat el pantocràtor romànic que avui s'exposa al Museum of Fine Arts de Boston. El cercle es tanca.
