Fa temps que estem assistint a un esclat constant de nombroses bombolles. La inmobiliària i la financera ja fa tres anys que van petar. Sembla, fins i tot, que la financera era més aviat un pre-esclat, ja que el veritable, segons els experts, està per arribar. Ja veurem. Ara tot just comencem a ser testimonis de l'esclat de dues bombolles més: la política i la moral.
Però de totes, la que més sorpreses pot donar és un altre tipus de bombolla, la monàrquica. O reial. Aquesta darrera és una bombolla que s'ha anat covant des de fa més de tres dècades. Premsa, estaments polítics i socials i religiosos entre d'altres, han anat alimentant una autèntica aberració mitjançant un pacte de silenci i un servilisme sovint ridícul, empalagós. Tot el que fes referència a la Corona era sagrat, perfecte. Ni el més mínim indici de crítica, d'anàlisi rigorós del que feien i deien els seus membres. Impermeables al control polític i econòmic. Ja no diguem el personal. I així han anat fent la viu-viu fins les fastuoses noces de la jovenalla. Els saraus van tenir lloc a Sevilla, Barcelona i Madrid. Tots contents, catalanets inclosos.
Però com sempre sol passar amb les bombolles, ni els més experts en la matèria podien imaginar com acabaria petant aquesta tan sui-generis.
I ho ha fet des de dins i per etapes. La primera bombolleta, la del Sr Jaime, va petar fluixet, molt fluixet, esmorteida pel paper cuixé i un altre tipus de paper.
La segona, la de l'Iñaki, ha estat de traca i mocador. Qui havia de dir que aquella parelleta perfecta amb nens rossos i repolits amagava unes històries tan sòrdides. Com sol passar, darrera de qualsevol tipus d'ostentació, ja sigui econòmica o moral, sentimental o personal, hi sol haver sordidesa, molta sordidesa.
La tercera i definitiva bombolla serà la de la Sra Letizia. Veurem què ens depara aquesta, però promet, i molt. I com sempre, ni el més agosarat dels estrategues polítics ara per ara té la més mínima noció com i quan esclatarà. Sembla que el regnat de Felip VI no serà tan plaent com el del seu pare.
Amb els anys, alguns encara es preguntaran en què deuria pensar el jove monarca, plorós, mentre signava a finals del 2014 el nou status-quo al Palau dels Montcada de la vila de Fraga, a la Franja de Ponent, si en el tema territorial o en el personal.
Definitivament, alguna cosa està succeïnt.
