L'Eco del Temps ha estat present a la major part dels darrers posts, possiblement perquè és el que més temps m'ha mantingut ocupat fent-hi canvis i correccions i el posterior pelegrinatge per aconseguir un editor.
El procés tot just acaba de començar i, tirant curt, pot trigar un any aproximadament.
D'altra banda, a l'editorial de la Maria Lluïsa Pazos i l'Antoni Adell, Edicions La Busca, estan treballant per que L'atlant surti a finals d'aquesta tardor.
La història que es narra en aquesta novel·la és força curiosa, en especial després d'haver rellegit darrerament Homer & Langley, d'E.L. Doktorow. Aquests germans novaiorquesos, advocat i enginyer respectivament i graduats a la Universitat de Columbia en la vida real són testimonis de la fragilitat, de l'ambigüitat de la raó. I a la vegada, de la seva solidesa, de la seva força. De la relació entre aquests límits a vegades borrosos i dels abismes que els envolten, en dona fe un gairebé desconegut pantocràtor romànic exposat al Museum of Fine Arts de Boston.
http://www.wix.com/arenasprat/Latlant
