El partit d'anada es va jugar a La Zarzuela i va guanyar qui havia de guanyar. El de tornada s'ha disputat al jutjat i Castro es resisteix a perdre, marcant en el temps de descompte. La pressio segueix sent insuportable. Com un equip petit que ha fet un gol al poderós, es tanca al seu camp i concentra tots els jugadors dins de l'area per mantenir l'empat i intentar arribar viu a la pròrroga. Una prorroga de pur tràmit a la Moncloa. Els penaltis, aquests ja definitius, es jugaran en un dels ministeris, el dels que manen de debò.
Al llençament de penaltis, però, pot passar de tot. Als uns i als altres les coses se'ls hi han escapat de les mans i ara arreglar-ho és complicat. Els grans tenen pressa per guanyar, com sempre ha estat. El petit pressa per donar la campanada i trencar trenta-set anys de tabús, pactes de silenci i obscurantisme.
