El mateix dia de la presentació d'un popular videojoc, Call of Duty, se'n van vendre sis milions i mig d'unitats. Sembla un més, possiblement el darrer esquer que les imparables forces del consumisme i les finances han ofert al públic per a incrementar encara més els seus immorals beneficis ad eternum.
El procés fins ara ha estat simple. Primer cal crear la necessitat, que allò prescindible esdevingui imprescindible mitjançant tècniques a mig camí entre la publicitat i l'enginyeria social, de manera que no tenir una segona residència, un televisor de plasma ridículament immens, un lavabo amb jacuzzi o un automòbil de gamma alta, sembli estar fora del sistema, gairebé un mort de gana.
La següent fase ja ve tota sola, per inèrcia: crèdit fàcil i més enllà del sentit comú i de les pròpies possibilitats, per així arribar a la tercera etapa, la de l'abisme social, polític i econòmic en el que ens estem abocant a mode d'epíleg.
Però fins i tot un trist epíleg com aquest pot donar força suc mitjançant unes vendes de més de sis milions d'unitats d'un videojoc de guerrilla urbana en un sol dia on, a més a mes d'obtenir monstruosos beneficis, de passada es forma i instrueix el gruix de la població, eminentment jove com sempre ha estat en aquests casos, en el sublim art del Modern Warfare, la guerra moderna, per si de cas l'abisme acabés sent més profund del que inicialment s'havia planejat.
